CONNEXIONS CROMÀTIQUES
10/06/11 12:53
CONNEXIONS CROMÀTIQUES
de Mercè Pons i Miquel Brunet
BOTIGA/SHOP
Play Preludi
Play 1838
Play Adlib
Play Doble trajecte
Play Epíleg
Play Interludi Ad Lib
Play Jaleo
Una Fantasia cromàtica d’esperit lul·lià
Descarrega el Dossier (PDF) complet
A l’estiu de 2009, l’arquitecte Vicenç Mulet va reunir un grup d’artistes de diferents disciplines. El motiu, unir sensibilitats per crear un projecte que representés a “Les Illes Balears”.
Com a compositors ens enfrontàvem a un repte: explicar amb sons l’orgull d’haver nascut a un lloc privilegiat.
El material de treball inicial el vàrem cercar a les primeres notes d’un preludi que Chopin va compondre a Mallorca. En el nostre afany per cercar convergències, trobàrem aquestes mateixes 5 notes a Schumann, les primeres d’una de les seves partitures per a piano dedicada al compositor polonès.
La nostra perseguida complicitat creativa amb aquests compositors, no fou fruit de l'atzar. Al 2010 es celebraria el segon centenari del naixement d’ambdós.
Un preludi de gotes d’aigua i el número 5, impulsaren un flux d’idees per sustentar una gamma de colors: la llum de les nostres illes.
A Connexions Cromàtiques cada illa te el seu color, i la seva veu pròpia simbolitzada en una nota: re bemoll és Menorca, mi bemoll correspon a Mallorca, la nota fa, Eivissa, i Formentera està representada per la nota sol bemoll.
Aquesta relació illa-nota generà altres tants modes, donant com a resultat un disseny polimodal com a llenguatge compositiu.
La nota Do , la número cinc, simbolitzaria la connexió entre totes les illes,generant una melodia que seria la base d’un cinquè tema que acabaria convertint-se en central i cohesiu.
El resultat seria una obra de connexions: entre dos compositors actuals dedicats a un mateix fi creatiu, entre dos grans compositors coetanis del segle XIX, entre diferents llenguatges musicals, entre diferents disciplines artístiques, entre territoris separats per un mateix mar, i units per una cultura, costums i llengua comuns.
És, a més, la connexió entre el agua i el color a través del so.
Connexions Cromàtiques presenta unes Illes Balears en un Mediterrani que estimula els cinc sentits. Un paisatge sonor, un viatge de sensacions entre illes, dibuixant una partitura que beu del nostre entorn sonor més proper.
D’aquesta forma, una aclucada d’ull al piano chopinià a Mallorca, la corda a mode de cavalls menorquins, línies vocals amb versos lul·lians, percussions ètniques, Eivissa a través de “loops” electròniques i el saxòfon soprano protagonista d’un jazz delirant, sustenten el “cant pagès redoblat” de les Pitiüses , “l’espasí”, el “flabiol” i la “xeremia”, símbol de la nostra identitat.
Hi trobem també el missatge de Ramon Llull (declamat en ocasions i musicat en altres a la veu de la soprano) .
Per tant, més que parlar d’orquestració hauríem de definir Connexions Cromàtiques com a mimetisme sonor mediterrani.
Entre aquest món sensorial, un tema delicat de quatre notes més una cinquena, intenta obrir-se pas, canviant contínuament de color al llarg del seu tarannà.
Una fantasia cromàtica d’esperit lul·lià, que amb la combinatòria de 5 notes cerca traspassar fronteres i establir una terminologia acceptable per a tots, segons els postulats de Ramon Llull.
Podcast
de Mercè Pons i Miquel Brunet
BOTIGA/SHOPPlay Preludi
Play 1838
Play Adlib
Play Doble trajecte
Play Epíleg
Play Interludi Ad Lib
Play Jaleo
Una Fantasia cromàtica d’esperit lul·lià
Descarrega el Dossier (PDF) complet
A l’estiu de 2009, l’arquitecte Vicenç Mulet va reunir un grup d’artistes de diferents disciplines. El motiu, unir sensibilitats per crear un projecte que representés a “Les Illes Balears”.
Com a compositors ens enfrontàvem a un repte: explicar amb sons l’orgull d’haver nascut a un lloc privilegiat.
El material de treball inicial el vàrem cercar a les primeres notes d’un preludi que Chopin va compondre a Mallorca. En el nostre afany per cercar convergències, trobàrem aquestes mateixes 5 notes a Schumann, les primeres d’una de les seves partitures per a piano dedicada al compositor polonès.
La nostra perseguida complicitat creativa amb aquests compositors, no fou fruit de l'atzar. Al 2010 es celebraria el segon centenari del naixement d’ambdós.
Un preludi de gotes d’aigua i el número 5, impulsaren un flux d’idees per sustentar una gamma de colors: la llum de les nostres illes.
A Connexions Cromàtiques cada illa te el seu color, i la seva veu pròpia simbolitzada en una nota: re bemoll és Menorca, mi bemoll correspon a Mallorca, la nota fa, Eivissa, i Formentera està representada per la nota sol bemoll.
Aquesta relació illa-nota generà altres tants modes, donant com a resultat un disseny polimodal com a llenguatge compositiu.
La nota Do , la número cinc, simbolitzaria la connexió entre totes les illes,generant una melodia que seria la base d’un cinquè tema que acabaria convertint-se en central i cohesiu.
El resultat seria una obra de connexions: entre dos compositors actuals dedicats a un mateix fi creatiu, entre dos grans compositors coetanis del segle XIX, entre diferents llenguatges musicals, entre diferents disciplines artístiques, entre territoris separats per un mateix mar, i units per una cultura, costums i llengua comuns.
És, a més, la connexió entre el agua i el color a través del so.
Connexions Cromàtiques presenta unes Illes Balears en un Mediterrani que estimula els cinc sentits. Un paisatge sonor, un viatge de sensacions entre illes, dibuixant una partitura que beu del nostre entorn sonor més proper.
D’aquesta forma, una aclucada d’ull al piano chopinià a Mallorca, la corda a mode de cavalls menorquins, línies vocals amb versos lul·lians, percussions ètniques, Eivissa a través de “loops” electròniques i el saxòfon soprano protagonista d’un jazz delirant, sustenten el “cant pagès redoblat” de les Pitiüses , “l’espasí”, el “flabiol” i la “xeremia”, símbol de la nostra identitat.
Hi trobem també el missatge de Ramon Llull (declamat en ocasions i musicat en altres a la veu de la soprano) .
Per tant, més que parlar d’orquestració hauríem de definir Connexions Cromàtiques com a mimetisme sonor mediterrani.
Entre aquest món sensorial, un tema delicat de quatre notes més una cinquena, intenta obrir-se pas, canviant contínuament de color al llarg del seu tarannà.
Una fantasia cromàtica d’esperit lul·lià, que amb la combinatòria de 5 notes cerca traspassar fronteres i establir una terminologia acceptable per a tots, segons els postulats de Ramon Llull.
Podcast